L’educació musical

La importància de l’educació musical a NACE Schools

La música és un llenguatge universal que posseïm i entenem tots els éssers humans sense necessitat d’haver-la estudiat. Ens serveix per expressar-nos i comunicar-nos, i ens produeix emocions i sensacions diverses. A les escoles de NACE Schools (Agora International Schools, St George’s i Areteia a España, EIB Paris a Francia i Stonar al Regne Unit), entenem l’educació musical com un pilar fonamental de la formació dels nostres alumnes i és part integrant del currículum acadèmic dels alumnes.

Rebre educació musical a l’escola inicia als alumnes al món del ritme, la melodia, el cant o l’ús d’instruments, la qual cosa fomenta el seu equilibri emocional, social, cognitiu i corporal. A més, els alumnes participen més activament a classe, desenvolupen facultats espai-temporals, tenen més facilitat per resoldre operacions matemàtiques complexes, i tendeixen a ser nens més cívicament compromesos i a mantenir una mitjana més alta.

L’educació musical també els ajuda a millorar la seva comprensió lectora i habilitats verbals, especialment en aquells casos en els quals es treballi amb nens bilingües, com els alumnes de NACE Schools. La música modifica l’organització del cervell i ho prepara per al desenvolupament d’habilitats cognitives, un procés fonamental perquè els nens comencin a parlar i a aprendre paraules tant en la seva llengua materna com d’una segona llengua, reforçant així la capacitat de parlar més d’un idioma. D’igual manera, aprendre a tocar un instrument té impacte en altres habilitats com la percepció del discurs i d’emocions en la veu o la capacitat de dur a terme múltiples tasques simultàniament.

Quant a factors fisiològics, diversos estudis demostren que practicar amb un instrument produeix una acceleració en l’organització de l’escorça cerebral en habilitats com l’atenció, la gestió de l’ansietat i el control emocional. També s’ha comprovat com augmenta el grossor de les parts del cervell responsables de la funció executiva, aquella que controla les habilitats cognitives dirigides a l’assoliment d’una meta i orientades al futur. Així mateix, el procés d’assajar amb un instrument, en el qual es produeixen factors emocionals, de repetició i atenció, promou la plasticitat cerebral, el canvi en l’estructura del cervell com una funció d’experiència.